El dia 07/01/2009 es va cloure la mostra del Projecte Lomontblanc a Cal Xixonenc. Arribats a aquest punt només cal anunciar la finalització del Projecte Lomontblanc 2007 i avançar-vos la continuïtat del projecte l'any vinent, 2010 amb el Lomontblanc '10 que sota el subtítol de "colors" seguirà endinsant-se en la lomografia.

Des de l'organització volem donar gràcies a totes les persones que han fet possible aquest projecte, començant pels 40 participants, a les successives juntes i col·laboradors de l'Associació Juvenil Barjaula i als demés col·laboradors del projecte com al Salvador de Nova Imatge, a la Tizia de la Lomography Society de Viena i al David "Xixonenc".

Gràcies a tots i fins aviat.

L'exposició de les obres del Projecte Lomontblanc es podrà veure a Cal Xixonenc a partir del proper 10 de novembre de 2008. Per aquesta ocasió s'ha fet una tria de les fotografies més representatives de l'experiència i, gairebé un any després de l'inici del projecte, es podran veure de nou el resultats del Projecte Fotogràfic Lomontblanc.

El diumenge dia 14 de setembre es clausurà l'exposició de les obres del Projecte Fotogràfic Lomontblanc. L'exposició ha tingut una excel·lent acollida i ha estat visitada per més d'un centenar de persones en els tres dies que ha estat oberta a la Torre de l'Associació Juvenil Barjaula. Aquest local no disposa del suficient personal per a pode rmantenit oberta més temps la mostra pel que l'organització ha cedit l'exposició a Cal Xixonenc de Montblanc per a que pugui estar oberta al públic durant més dies.

L'exposició es col·locarà a la cèntrica cafeteria de Montblanc a partir del mes d'octubre de 2008..

La Lomographyc Society International, amb seu a Viena, felicita a tots els participants i a l'organització del Projecte Lomontblanc per l'èxit de la iniciativa. La Societat Internacional ha col·locat a la seva secció d'events la cel·lebració de l'exposició i hem obert un lomohome del projecte dins aquesta web internacional on s'hi aniran col·locant fotografies amb els autors corresponents de les mateixes.

Podeu visitar la web events de la SLI en aquest enllaç: events, i el lomohome del Projecte Lomontblanc en aquest altre: lomohome.

El dimarts 9 de setembre es va inaugurar l'exposició del Projecte Fotogràfic Lomontblanc a la Torre de l'Associació Juvenil Barjaula de Montblanc.

En l'acte hi participaren el Delegat de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Jean-Marc Segarra, el President del Consell Comarcal de la Conca de Barbeà, David Rovira, la Regidora de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Montblanc, Carme Pallàs, el Conseller de joventut del Consell Comarcal, Jordi Villar, la presidenta de l'A.J. Barjaula, Núria Griso i el director del Projecte, Albert Carreras.

En l'exposició s'hi poden veure 40 ampliacions dels participants del projecte i un mural amb més 500 fotografies realitzades el 17 de novembre de 2007 a Montblanc. Més d'un centenar de persones van assistir a la inauguració programada dins dels actes de la Festa Major de Montblanc.

L'exposició es podrà veure aquest proper cap de setmana, 13 i 14 de setembre. El dissabte estarà oberta de 11.00 a 13.30 h. i de 17.00 a 20.00 h. i el diumenge d'11.oo h. a 13.30 h.

Sergi Guasch, lomògraf #1

Mazinger Z, Super Mario Bros., Parchís, Chanquete, Pipi Langstrum, Sega Mega-Drive, Bola de Drac, Dallas, Tetris, El Coche Fantástico, El Equipo A.... tot això està molt bé però pensem en coses més quotidianes: el pilla-pilla, l'escondite, el ioió, jugar a pitxi, a declarar la guerra, a futbol (no de 5, 7 o d'onze, de 25!!), tothom recorda aquells moments del pati de l'escola, com les llibretes de quadrets, les mítiques carpetes classificadores plenes d'escrits dels col·legues i fotos enganxades.



Recordeu les diapositives? Sí sí, abans dels Powerpoints hi havia les diapositives!!! Totes aquestes coses i moltíssimes més em van venir al cap quan vaig sortir de casa per anar a buscar les fotos revelades ...

Les coses més quotidianes
O les més habituals
Mira com es veuen
Oh! Que originals!
No importa el groc, el verd o el vermell
Tots en tenim la nostra visió
Bonica o tendra, freda o distant.
Les fotografies que es mostren a continuació
Apart de mostrar imatges de colors
No ensenyen només objectes
Car mostren també les nostres emocions.

Inaugurarem l'exposició,
sí, sí, inaugurem el dia 9,
l'estrenem,
l'admirem,
l'ordenem,
lo seguem,
lo siguem,
lo tirem,
lo tibant,
lo semblant,
lo constant,
Lomontblanc!!

Lomògraf#1

Lorena Romero, lomògrafa #37

M'ha encantat recuperar la màgia de capturar un moment sense veure'n el seu reflex fotogràfic al instant en la flamant pantalla de la càmera digital; i tornar a sentir l'esgarrifança d'emoció en obrir el sobre amb les fotos revelades. És fantàstic! Però després de la il·lusió, també he recuperat alguna desil·lusió que la tecla "borrar" de la digital m'hauria estalviat.

No vaig pensar gaire a on i com disparava les fotos, i em vaig deixar portar sense fre fins a acabar el carret de la lomolitos rouge.

Música: Hard Fi - Suburban Knights

Jaume llort, lomògraf #31

Pots deixar un comentari a l'autor a la seva pàgina personal: lomògraf #31

Enric Mercadé, lomògraf #28

La primera reacció que tenia la gent quan els i comentaves que aquell dissabte aniries a fotografiar amb una maquina anomenada Lomolitos que feia les fotos de color groc era la de – Que dius que faràs amb llom? groc?. Bé costava una mica d’explicar però aquell dissabte va ser divertit, poder sortir al carrer i preguntar a la gent, si els podies fotografiar, o poder recordar acompanyat d’una molt bona companyia, anècdotes o moments, que perduraran dins el nostre cap i poder-los plasmar en una fotografia que finalment sortiria groga!!! El fred que feia, suposo que feia les fotos molt més instantànies i originals!!!

Durant tot el dissabte i fins el dia d’anar a buscar les fotos revelades tots vam pensar amb quantes vegades ho havíem fet allò d’esperar per veure els resultats i la veritat afegia a l’experiència un nerviosisme agradable.

Jo fa poquet temps que soc lomògraf... amb la meva FISHE EYE que es una passada! I ara incorporo la Lomolitos i crec que ja en tinc ganes de repetir aquest mega-projecte!

“Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta”

rac...rac...Flash...CLIK!!!

Pots deixar un comentari a l'autor a la seva pàgina personal: lomògraf #28

Laura Casas, lomògrafa #07

Que us puc dir sobre la meva experiència en aquest projecte...mmm..., doncs que ja tinc ganes de repetir-lo ben aviat, això si, de cara més al bon temps que s'allarga més les hores de sol i perquè, no sé vosaltres, però crec que vam anar agafar el dissabte que va fer més fred, ostres tu, quin fred fotia!!

Pel que fa a projecte; l'espera d'arribar el dia que et donen la càmera, escollir el filtre, anar a tirar les fotos i l'espera del revelat, va ser lo millor, molt més que les fotos en sí, ja que feia molt de temps que no recordava la ràbia que em feia anar a buscar les fotos a la botiga i veure que no se'n podia aprofitar ni la meitat.

Però bé, tampoc no em puc queixar, va ser el meu dissabte, i més o menys és el que surt a les fotos, és com el vaig viure.

Apa doncs, no res, dir-vos que per mi ha estat una molt bona experiència i... doncs...que, quan vulgueu ho repetim.

Vagi bé...

Pots deixar un comentari a l'autora a la seva pàgina personal: lomògrafa #07

Albert Carreras, lomògraf #32

La lomografia és una invenció bastant estranya. Agafes una càmera obsoleta i comences a fer aquelles fotos anti-postal d'allò que pocs cops ha estat fotografiat. No et preocupa massa la tècnica, l'enquadrament, la qualitat de la pel•lícula o les condicions de la llum. T'encantes en trossets de realitat quotidians que passen desapercebuts. Unes vegades és una mica de bellesa que cau d'un arbre en una acte silenciós, lluny dels arquetips habituals, en d'altres, és aquell gest que es fa de forma usual cada dia o és la multitud d'iconografia que t'envolta sempre qui et crida l'atenció.

Si una cosa crec que té aquesta forma de fer fotografies és que és trivial però autèntica. No passa per cap dels inimaginables processos digitals que ens adeqüen les imatges als patrons que consumim cada dia. No pretén ni vendre ni convèncer. És una expressió fresca i espontània. Amb aquesta càmera de plàstic fantàstic, una joguina, i el seu flaix multicolor que transforma lleugerament la llum, he vist com un gran grup de gent gaudia de la senzillesa. Els he vist despreocupats per la perfecció. El projecte ha resultat fantàstic perquè tothom s'hi ha bolcat adoptant-ne la filosofia i, per un dia, tot ha sigut una mica més autèntic, però sobretot tot ha sigut una mica més divertit.

Pots deixar un comentari a l'autor a la seva pàgina personal: lomògraf #32

Pepe Ardila, lomògraf #17

Bones a tots!! La veritat es que m'ha agradat això de fer fotos amb la lomolitos. Estem tan acostumats a fer una foto i veure com ha quedat, i si no ens agrada borrar-la, que això fa que esperis al dia de revelar-les per veure si t'han quedat o no valen res. I la veritat es que ha estat divertit, veure gent fent fotos per Montblanc com tu, cada un amb un color de flash diferent.

Tot i això, hi havia moment que no sabia si fer la foto o no, pensava, i si queda malament??? i si es veu borrosa o fosca??? i si això no interessa??? Però després ja, fotos a tot arreu, em va faltar carret i tot.

Res, que espero que es torni a repetir l'experiència, que ha estat molt bé.

Saluut a tots!!

Pots deixar un comentari a l'autora a la seva pàgina personal: lomògraf #17

Xavier Iborra, lomògraf #12

Acostumat a retocar fotos amb el Photoshop (a fer-li liftings digitals a les models quarentones, a pentinar algun que altre polític, o bé a canviar el color d’un producte al gust del client...) acabes per obsessionar-te en eliminar totes aquelles imperfeccions que destrueixen la bellesa de l’objecte que publicitàriament volem mostrar...

¿Qui no s’ha fixat mai amb aquelles super-hamburgueses fotografiades als Fast-food...? tan perfectes, tan apetitoses, si fins i tot sembla que fan olor i tot... i quan te porten el tall en qüestió... més aviat fa venir nàusees...

Els dissenyadors i retocadors digitals, estem acostumats a falsejar la realitat que ens rodeja per a vendre, vendre i vendre encara més... forma part del nostre ofici, el de seduir amb una imatge... i aquestes imatges acaben formant part de la teva vida, del teu entorn... te les trobes al carrer, a casa, a la tele, al metro, al tren... a tot arreu... fins que la nostra percepció s’altera i correm el risc de confondre la utopia estètica amb el desig que allò sigui real (i si no... que us ho expliquin les models anorèxiques...)

Aclaparat, doncs, per aquest entorn perfeccionista d’ofici... ¿Quina va ser la meva sorpresa al obrir el sobre de les meves lomografies ja revelades en un prestigiós i concorregut laboratori professional de la capital Catalana?... Arggghh... Horror!!... Quin desastre... vaig pensar mentre passava les fotografies amb rapidesa compulsiva, amagant-me de les mirades inquisitives i curioses d’altres clients carregats amb les seves Nikons i Canons de teleobjectius inabastables i trípodes fastuosos...

Però un cop passats els dies... assumit l’ensurt visual de la primera presa en contacte amb el resultat particular de la meva participació en l’experiment, mirant les lomografies amb aquella responsabilitat visceral d’aquell qui es compadeix d’un fill tonto... he observat que si bé les trobo lletges... tenen quelcom d’interessant... I és que cada una d’aquestes lomos acostuma a ser el fruit d’una mirada inesperada, intuïtiva i sense pretensions, el producte de la qual és frescament lleig i bellament imperfecte... i és precisament aquesta imperfecció la que ens provoca aquest agredolç estètic que fascina la nostra mirada.

Certament, les meves lomos no les posaria en cap catàleg de cap producte, ni em servirien per il·lustrar les excel·lències de la cultura mediterrània, però en la seva pròpia cruesa, són molt més autèntiques que qualsevol de les imatges publicitàries suposadament “reals” amb les que treballo habitualment... i a més, per molt lletges que siguin, són les meves lomos, no les de algú altre... perquè un fill és un fill, encara que sigui tonto... (que no ho és).

Només espero que tots ens sentim orgullosos dels nostres experiments lomogràfics, i aprofito l’avinentesa per felicitar a tothom per les seves imatges, i molt concretament al Safraner per tota aquest moguda...

Apa... invito a una cervesa a qui em pugui demostrar que s’ha llegit tot aquest rotllo...

Agur!!.

Pots deixar un comentari a l'autora a la seva pàgina personal: lomògraf #12

Anna Pubill, lomògrafa #10

La sensació que vaig tenir en el moment que em van donar la càmera va ser molt rara, perquè semblava que fes una eternitat que no utilitzava una càmera de rodet però realment només han passat uns quants anys. Sembla mentida com ens anem acomodant a les noves tecnologies, ja que, de passar a utilitzar una càmera digital, on l'encens, enfoques i dispares; de cop i volta has de tornar a pensar en apretar un botonet i esperar un ratot perquè el flaix funcioni!!!!!

El que més m'ha agradat recordar és aquell neguit que es sent des de que es dispara la foto fins que no las revelat i veus realment com queda. L'experiència ha estat la bomba i espero que repetim molt aviat, això si, si pot ser utilitzem un carret de 36 perquè em van faltar un fotimer de coses per fotografiar ;)

Pots deixar un comentari a l'autora a la seva pàgina personal: lomògrafa #10

Judith Poblet, lomògrafa #09

Ha estat una experiència molt interessant, havia oblidat el que es esperar per poder veure com han quedat les fotos. Estem tant acostumats a la digital i a tenir els resultats al moment que es curiós haver d'esperar uns dies per veure el resultat del treball fet.

També vaig trobar molt divertit veure com hi havia més gent com jo, passejant la càmera tot el dia fent fotografies a les coses més curioses, la gent ens mirava com si ens haguéssim trastocat. Ha estat una gran iniciativa i espero que es pugui repetir ben aviat, jo almenys m'ho he passat genial he decidit portar la càmera sempre al damunt, perquè no se sap mai que et pots trobar.

Pots deixar un comentari a l'autora a la seva pàgina personal: lomògrafa #09